dissabte, 19 d’abril del 2014

ACTIVITAT 3




1.    Autoavaluació

Primerament destacar que el lliurament i l’estructura de la tercera part han estat correctes ja que l’he dividida en diversos apartats (introducció, idees prèvies, reflexions, canvi conceptual, mapa conceptual actual, comparació dels dos mapes i conclusions).

Pel que fa al mapa conceptual penso que és clar i engloba els diversos aspectes importants treballats. Per aconseguir-ho he utilitzat diversos colors, les formes dels nodes, les fletxes de sentit únic o doble sentit. Per tant, tot això tenia la intenció de fer-lo més entenedor i donar sentit a aquests recursos que ofereix el programa Cmap. En aquest sentit, els conceptes que hi apareixen pràcticament, hi són tots els imprescindibles i també n'hi ha d'altres, ja que he inclòs els exposats en l'article de Domènech i Tirado (2002). D’altra banda, puc afirmar que es representa la relació entre aquests conceptes i he intentat que hi hagués el menor nombre possible de nodes sense sortida. Referent a la importància del corrent CTS considero que queda clara ja que l'he situat al centre del mapa i és d'on parteix tot el següent.

D’altra banda, per comparar els dos mapes, he elaborat una taula seguint els criteris (nombre de nodes, connexions significatives, enllaços...) exposats en el cas 3. A més, he adjuntat una imatge amb els dos mapes (l'inicial i l'actual) per tal de fer encara més gràfica les seves diferències. Així doncs, les diferències significatives es poden observar d’una manera gràfica.

Finalment, fer constar que he experimentat un veritable canvi conceptual, ja que no concebia de manera integrada la CTS i em guiava per idees intuïtives tecnodeterministes. Per tant, les respostes de l’avaluació inicial, ara serien lleugerament diferents i englobarien la nova concepció de Ciència Tecnologia i Societat, sense donar prevalença l’una per sobre de l’altre.

Així doncs, penso que ha estat una tercera activitat complerta on hi he dedicat moltes hores i esforç ja que es requerien diverses tasques les quals havien d’estar perfectament enllaçades entre elles, la qual cosa la dotava de dificultat, però que considero que ho he resolt de manera òptima. 

2.    Canvi conceptual
Durant la realització d’aquesta tercera activitat i haver-me documentat,  puc afirmar que he experimentat un canvi conceptual palpable ja que abans de fer-ho concebia, de manera errònia, Ciència, Tecnologia, Societat i Educació com a organismes separats o esferes autònomes amb lògiques pròpies.

En primer lloc, analitzant el meu mapa inicial, me’n adono que les idees que s’hi plasmen són força tecnodeterministes ja que considerava que la Tecnologia i els avenços tecnològics influïen en la societat provocant-ne el seu progrés. En aquest mateix sentit, no s’hi reflecteix cap idea que demostri que la societat també influeix en la Tecnologia o que la seva interrelació és la que les fa progressar a ambdues. No obstant, tot i basar-me en premisses tecnodeterministes, no va ser fins a la realització del debat, en el qual havia de defensar precisament aquesta postura, on em vaig adonar de  les seves limitacions.

Conseqüentment d’aquesta idea, inicialment, considerava la Societat, la Tecnologia, la Ciència i l’Educació, com quelcom diferenciat, plasmant cadascun dels conceptes amb un color diferent. A més, considerava la Tecnologia com a subsidiària de la Ciència aplicant els coneixements que aquesta produeix, és a dir, relacionava la Ciència amb els avenços tecnològics i alhora, concebia la Tecnologia com la Ciència aplicada. Un exemple, que demostra que no sempre és així és el telescopi galileià, el qual va sorgir gràcies als instruments tecnològics, enlloc de les teories científiques.


D’altra banda, destacar el paper de la Tecnologia Educativa, la seva evolució i els diferents corrents que li han possibilitat aportacions diverses. Cal dir, que la desconeixia i gràcies a Cabero (2003) m’he pogut fer una idea global, però sobretot, m’ha permès, veure la seva implicació i influència en l’àmbit Educatiu. 

Per tant, actualment, m’he adonat gràcies les diferents lectures Domenech i Tirado (2002) i Cabero (2003), a banda, d’altres vídeos visionats, que Ciència , Tecnologia, Societat i Educació, no són enteses aïlladament, sinó que formen un conjunt, interrelacionat. Amb això, vull dir que la relació que s’hi estableix, és més complexa del que m’imaginava, i en cap cas és unidireccional, tot al contrari, és bidireccional.
 
En aquest sentit, segons Jonassen (2003) inicialment, tenia construïda una teoria simple i intuïtiva per explicar el progrés de la Societat i de la Tecnologia. Però, mitjançant la reflexió i la documentació, he afegit complexitats conceptuals que m’han portat a reorganitzar les meves idees fins al punt de construir un canvi conceptual. Així doncs, aquest ha estat significatiu ja que ha sigut intencionat, sent conscient que la meva concepció de CTS no era l’adequada. A més, la nova teoria és intel·ligible, plausible i productiva la qual cosa ha afavorit al meu canvi de concepció. Seguint aquesta línia, cal fer constar que tenia un cert compromís amb la meva teoria inicial, però, al trobar informació que es contraposava amb les meves idees, vaig experimentar una reconciliació o bé una reestructuració dels coneixements previs. Per tant, el canvi conceptual requereix un alt compromís cognitiu el qual es caracteritza per l’anàlisi i la sinterització de la nova informació. El fet de constituir un nou mapa conceptual, m’ha permès plasmar aquesta reorganització i alhora, prendre’n consciència i compromís. També, voldria anomenar alguns dels principis de l’aprenentatge significatiu els quals he posat en pràctica en tot aquest procés:

  • Actiu: perquè he estat conscient del processament de la informació.
  • Constructiu: perquè he adaptat la nova perspectiva de CTS a les meves idees prèvies, superant les limitacions que suposava la meva errònia concepció.
  • Col·laboratiu i conversacional: mitjançant el debat amb els companys i contraposant i contrargumentant les idees dels altres.
  • Intencional: amb l’objectiu d’elaborar un mapa i un informe de síntesi que englobés les meves noves idees.
  • Contextualitzat: a partir de les diferents carpetes i fils conductors que contextualitzaven el debat i promovien a la reflexió de casos concrets a partir del rol tecnodeterminista i el sociodeterminista.
  • Reflexiu: promogut per les avaluacions constants tant pròpies com als companys, les quals duien a reflexionar sobre el procés i les decisions preses en cada moment.
Finalment, aquest canvi conceptual que he experimentat durant la realització de la tercera activitat, l’he reflectit en el nou mapa que adjunto a continuació:




3.    Comparació dels dos mapes

     Per a realitzar aquesta comparació, m’he basat en els criteris utilitzats per Jonassen, els quals estan inclosos en la taula següent:




    Però, a més, en aquest gràfic es poden visualitzar i comparar les diferències principals dels dos mapes, per tal de reafirmar el canvi conceptual experimentat:


     Per tant, les diferències entre els dos mapes són notables i es pot apreciar de manera clara que el segon està fonamentat amb els autors treballats. En canvi, el primer està guiat per la intuïció. A més a més, el mapa actual inclou diverses idees noves i alhora, reunifica les ja existents del anterior, reformulant, les concepcions errònies.

4.   Conseqüències per a la pràctica psicopedagògica

Tot això, provoca que la pràctica psicopedagògica es vegi afectada per aquestes idees i per la nova concepció de la CTS. Així doncs, per tal de realitzar intervencions psicopedagògiques de qualitat és imprescindible avaluar i diagnosticar des d’aquesta perspectiva. En aquest sentit, el/a psicopedagog/a haurà de tenir en compte la Tecnologia Educativa per tal d’aplicar les TIC a l’aula de manera satisfactòria i donar-les-hi la importància que es mereixen.

5.    Conclusions

Penso que he justificat i demostrat el meu canvi conceptual experimentat en l’assignatura, caracteritzat per una nova concepció de la Ciència, Tecnologia i Societat, en la qual les relacions que s’hi produeixen són complexes, però sobretot, són bidireccionals.
Revisant el meu qüestionari inicial, també me’n adono que ara les respostes serien diferents, fugint de les idees tecnodeterministes i adoptant una postura més heterogènia. Per exemple, en la primera qüestió se’ns demanava sobre el progrés de la Societat i jo el vinculava a la Tecnologia, sense determinar una interacció recíproca. 

També, m’agradaria ressaltar la importància del debat, ja que és on em vaig adonar d’aquest canvi conceptual, a l’hora d’informar-me dels dos determinismes i haver de defensar-ne un. En aquest sentit, considero que han estat unes activitats que ens han permès adquirir uns nous coneixements per tal de contraposar la nostra visió, com és el meu cas o bé reafirmar-la. Això ha estat possible, a banda del material didàctic de Cabero (2003), pels diversos vídeos i articles, els quals ens han aportat molta informació concretada en cadascun dels temes proposats en el debat.

Finalment, dir que he après un nou programa, el Cmap, el qual valoro positivament pel fet de poder compartir els mapes. Des de fa temps, utilitzo el VUE el qual és força semblant aquest, però, no té l’avantatge de compartir els arxius. Per tant, la valoració de tot l’informe, amb tot el que això comporta, és molt positiva.