1. Autoavaluació
Primerament
destacar que el lliurament i
l’estructura de la tercera part han estat correctes ja que l’he dividida en
diversos apartats (introducció, idees prèvies, reflexions, canvi conceptual,
mapa conceptual actual, comparació dels dos mapes i conclusions).
Pel que
fa al mapa conceptual penso que és
clar i engloba els diversos aspectes importants treballats. Per aconseguir-ho
he utilitzat diversos colors, les formes dels nodes, les fletxes de sentit únic
o doble sentit. Per tant, tot això tenia la intenció de fer-lo més entenedor i
donar sentit a aquests recursos que ofereix el programa Cmap. En aquest sentit,
els conceptes que hi apareixen pràcticament, hi són tots els
imprescindibles i també n'hi ha d'altres, ja que he inclòs els exposats en
l'article de Domènech i Tirado (2002). D’altra banda, puc afirmar que es
representa la relació entre aquests conceptes i he intentat que hi hagués el
menor nombre possible de nodes sense sortida. Referent a la importància del
corrent CTS considero que queda clara ja que l'he situat al centre del mapa
i és d'on parteix tot el següent.
D’altra
banda, per comparar els dos mapes, he elaborat una taula seguint els
criteris (nombre de nodes, connexions significatives, enllaços...) exposats en
el cas 3. A més, he adjuntat una imatge amb els dos mapes (l'inicial i
l'actual) per tal de fer encara més gràfica les seves diferències. Així doncs,
les diferències significatives es poden observar d’una manera gràfica.
Finalment,
fer constar que he experimentat un veritable
canvi conceptual, ja que no concebia de manera integrada la CTS i em guiava
per idees intuïtives tecnodeterministes. Per tant, les respostes de l’avaluació
inicial, ara serien lleugerament diferents i englobarien la nova concepció de
Ciència Tecnologia i Societat, sense donar prevalença l’una per sobre de
l’altre.
Així
doncs, penso que ha estat una tercera activitat complerta on hi he dedicat
moltes hores i esforç ja que es requerien diverses tasques les quals havien
d’estar perfectament enllaçades entre elles, la qual cosa la dotava de
dificultat, però que considero que ho he resolt de manera òptima.
2. Canvi conceptual
Durant la realització d’aquesta tercera activitat i
haver-me documentat, puc afirmar que he experimentat un canvi conceptual
palpable ja que abans de fer-ho concebia, de manera errònia, Ciència,
Tecnologia, Societat i Educació com a organismes separats o esferes autònomes
amb lògiques pròpies.
En primer
lloc, analitzant el meu mapa inicial, me’n adono que les idees que s’hi
plasmen són força tecnodeterministes ja que considerava que la Tecnologia i
els avenços tecnològics influïen en la societat provocant-ne el seu progrés. En
aquest mateix sentit, no s’hi reflecteix cap idea que demostri que la societat
també influeix en la Tecnologia o que la seva interrelació és la que les fa
progressar a ambdues. No obstant, tot i basar-me en premisses
tecnodeterministes, no va ser fins a la realització del debat, en el qual
havia de defensar precisament aquesta postura, on em vaig adonar de les seves limitacions.
Conseqüentment d’aquesta idea, inicialment, considerava la
Societat, la Tecnologia, la Ciència i l’Educació, com quelcom diferenciat,
plasmant cadascun dels conceptes amb un color diferent. A més, considerava
la Tecnologia com a subsidiària de la Ciència aplicant els coneixements que
aquesta produeix, és a dir, relacionava la Ciència amb els avenços
tecnològics i alhora, concebia la Tecnologia com la Ciència aplicada. Un
exemple, que demostra que no sempre és així és el telescopi galileià, el qual
va sorgir gràcies als instruments tecnològics, enlloc de les teories
científiques.
D’altra banda, destacar el paper de
la Tecnologia Educativa, la seva evolució i els diferents corrents que li han
possibilitat aportacions diverses. Cal dir, que la desconeixia i gràcies a
Cabero (2003) m’he pogut fer una idea global, però sobretot, m’ha permès, veure
la seva implicació i influència en l’àmbit Educatiu.
Per tant, actualment, m’he adonat
gràcies les diferents lectures Domenech i Tirado (2002) i Cabero (2003), a
banda, d’altres vídeos visionats, que Ciència
, Tecnologia, Societat i Educació, no són enteses aïlladament, sinó que formen
un conjunt, interrelacionat. Amb això, vull dir que la relació que s’hi
estableix, és més complexa del que m’imaginava, i en cap cas és unidireccional,
tot al contrari, és bidireccional.
En aquest sentit, segons Jonassen
(2003) inicialment, tenia construïda una teoria simple i intuïtiva per explicar
el progrés de la Societat i de la Tecnologia. Però, mitjançant la reflexió i la
documentació, he afegit complexitats conceptuals que m’han portat a reorganitzar
les meves idees fins al punt de construir un canvi conceptual. Així doncs,
aquest ha estat significatiu ja que ha sigut intencionat, sent conscient que la
meva concepció de CTS no era l’adequada. A més, la nova teoria és
intel·ligible, plausible i productiva la qual cosa ha afavorit al meu canvi de
concepció. Seguint aquesta línia, cal fer constar que tenia un cert compromís
amb la meva teoria inicial, però, al trobar informació que es contraposava amb
les meves idees, vaig experimentar una reconciliació o bé una reestructuració
dels coneixements previs. Per tant, el
canvi conceptual requereix un alt compromís cognitiu el qual es caracteritza
per l’anàlisi i la sinterització de la nova informació. El fet de
constituir un nou mapa conceptual, m’ha permès plasmar aquesta reorganització i
alhora, prendre’n consciència i compromís. També, voldria anomenar alguns dels
principis de l’aprenentatge significatiu els quals he posat en pràctica en tot
aquest procés:
- Actiu: perquè he estat conscient del processament de la informació.
- Constructiu: perquè he adaptat la nova perspectiva de CTS a les meves idees prèvies, superant les limitacions que suposava la meva errònia concepció.
- Col·laboratiu i conversacional: mitjançant el debat amb els companys i contraposant i contrargumentant les idees dels altres.
- Intencional: amb l’objectiu d’elaborar un mapa i un informe de síntesi que englobés les meves noves idees.
- Contextualitzat: a partir de les diferents carpetes i fils conductors que contextualitzaven el debat i promovien a la reflexió de casos concrets a partir del rol tecnodeterminista i el sociodeterminista.
- Reflexiu: promogut per les avaluacions constants tant pròpies com als companys, les quals duien a reflexionar sobre el procés i les decisions preses en cada moment.
Finalment, aquest canvi conceptual que
he experimentat durant la realització de la tercera activitat, l’he reflectit en
el nou mapa que adjunto a continuació:
3. Comparació dels dos mapes
Per tant, les diferències entre els dos mapes són notables i es pot apreciar de manera clara que el segon està fonamentat amb els autors treballats. En canvi, el primer està guiat per la intuïció. A més a més, el mapa actual inclou diverses idees noves i alhora, reunifica les ja existents del anterior, reformulant, les concepcions errònies.
4. Conseqüències per a la pràctica psicopedagògica
Per a realitzar
aquesta comparació, m’he basat en els criteris utilitzats per Jonassen, els quals estan inclosos en la taula següent:
Però, a més, en
aquest gràfic es poden visualitzar i comparar les diferències principals dels
dos mapes, per tal de reafirmar el canvi conceptual experimentat:
Per tant, les diferències entre els dos mapes són notables i es pot apreciar de manera clara que el segon està fonamentat amb els autors treballats. En canvi, el primer està guiat per la intuïció. A més a més, el mapa actual inclou diverses idees noves i alhora, reunifica les ja existents del anterior, reformulant, les concepcions errònies.
4. Conseqüències per a la pràctica psicopedagògica
Tot això,
provoca que la pràctica psicopedagògica es vegi afectada per aquestes idees i
per la nova concepció de la CTS. Així doncs, per tal de realitzar intervencions
psicopedagògiques de qualitat és imprescindible avaluar i diagnosticar des
d’aquesta perspectiva. En aquest sentit, el/a psicopedagog/a haurà de tenir en
compte la Tecnologia Educativa per tal d’aplicar les TIC a l’aula de manera
satisfactòria i donar-les-hi la importància que es mereixen.
5. Conclusions
Penso que he justificat i demostrat el meu canvi conceptual experimentat en
l’assignatura, caracteritzat per una nova concepció de la Ciència, Tecnologia i
Societat, en la qual les relacions que s’hi produeixen són complexes, però
sobretot, són bidireccionals.
Revisant
el meu qüestionari inicial, també me’n adono que ara les respostes serien
diferents, fugint de les idees tecnodeterministes i adoptant una postura més
heterogènia. Per exemple, en la primera qüestió se’ns demanava sobre el progrés
de la Societat i jo el vinculava a la Tecnologia, sense determinar una
interacció recíproca.
També,
m’agradaria ressaltar la importància del debat, ja que és on em vaig adonar
d’aquest canvi conceptual, a l’hora d’informar-me dels dos determinismes i
haver de defensar-ne un. En aquest sentit, considero que han estat unes
activitats que ens han permès adquirir uns nous coneixements per tal de
contraposar la nostra visió, com és el meu cas o bé reafirmar-la. Això ha estat
possible, a banda del material didàctic de Cabero (2003), pels diversos vídeos
i articles, els quals ens han aportat molta informació concretada en cadascun
dels temes proposats en el debat.
Finalment,
dir que he après un nou programa, el Cmap, el qual valoro positivament pel fet
de poder compartir els mapes. Des de fa temps, utilitzo el VUE el qual és força
semblant aquest, però, no té l’avantatge de compartir els arxius. Per tant, la
valoració de tot l’informe, amb tot el que això comporta, és molt positiva.


